En un context difícil i altament canviant sembla que els mètodes clàssics de resolució de conflictes ja no són instruments del tot útils. En el terreny personal, organitzatiu i urbà, cal provocar un canvi en la manera d’entendre i d’acostar-nos als problemes,  i una teoria ja existent que pot aportar un gran valor afegit a aquest procés, són les teories de la gestió de béns comuns.

Observant atentament, veiem que hi ha una gran quantitat de béns (tant materials com immaterials) a les ciutats que són compartits i usats per tota la ciutadania. I la eterna discussió sobre la gestió d’aquests béns ha estat si és més adient que estiguin regulats des de l’estat (públics) o des del mercat (privats). Grans teòrics que tracten aquest tema, destacant a la premi Nobel Elinor Ostrom, han afirmat que fa falta buscar una tercera via, fugir de la eterna dicotomia estat – mercat, i construir escenaris nous, que ens permetin o millorar les opcions ja existents o crear idiosincràsies noves. Avui dia, l’actual situació de crisi ha aportat llum al que ha estat en molts casos el fracàs en la gestió de béns comuns per part tant dels ens públics, és a dir administracions, com de la mà invisible, és a dir el mercat. Això és especialment delicat si tenim en compte que la gestió adequada d’aquests béns és transcendental degut a que molts cops van lligats a drets fonamentals i al seu compliment.

Burros_conflicto

Quina opció hauriem de triar? Quina opció triem?

Hi ha molts casos en que es pot aplicar aquesta teoria dels béns comuns, com per exemple la neteja dels carrers, l’organització de les associacions de veïns, la celebració d’actes a la ciutat, o la gestió de gran quantitat de recursos municipals. Queda clar, per tant que si el projecte Àgora Terrassa té un horitzó, és justament aquest, començar a apoderar a la societat per a que aquesta pugui innovar en la resolució de conflictes i la gestió de béns comuns.

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn