El context és difícil, altament canviant i ni la persona més sàvia del món podria donar receptes del que es pot fer i s’ha de fer, tot està sotmès a conviccions, interpretacions, variables i relacions. La mateixa ciutat ha de fer-se les preguntes, generar les dinàmiques i buscar les claus per gestionar la situació actual i entreveure les oportunitats de futur.

Els membres de la Comissió Dinamitzadora volem presentar-nos més enllà de les nostres titulacions i ocupacions. Som una desena de ciutadans i ciutadanes escollits per la Comissió d’Impuls que no representem cap interès concret, i que a títol individual i de forma voluntària, també tenim dubtes, observem, i fem reflexions desinhibides, del present i futur, de la ciutat.

Arribats en aquest moment volem compartir amb vosaltres algunes de les preguntes que ens fem a l’inici del procés Àgora Terrassa

EMILI ASÍN

Coneixem tot el potencial que té Terrassa perquè sigui una ciutat capdavantera? Si ens ho creiem,  sumem esforços i pensem en gran ho farem realitat…

NÚRIA BELTRÁN

– Què podem fer perquè tots els que viuen a Terrassa, i sobretot els que s’hi han criat, es sentin terrassencs arrelats i orgullosos de la seva ciutat?

– Com pot ser que tenint a Terrassa molt talent humà de tota mena (artístic, cultural, intel·lectual, empresarial, científic, etc), siguem una de les ciutats del nostre entorn amb més atur i més risc de fractura social ?

– Com es que tenint una gran xarxa d’entitats costa tant sumar i cooperar per un projecte comú?

ROSA BOLADERAS

– Com podem fer esclatar la revolució ètica en les nostres vides quotidianes ?

– Com podem recuperar el vincle social comunitari ?

– Podem trobar una sortida ètica a cada contradicció ?

– Com podem perdre la por a la  supervivència canviant l’individualisme per la comunitat ?

– Com agafar confiança en compartir i obrir-nos per créixer ?

– Com podem treballar per un canvi de valors i paradigma ?

– Com acceptar la crítica com a oportunitat per innovar en el procés ?

– Realment preferim consumir cultura fora de la nostra ciutat ?

– Com potenciar la cultura km o ?

– Quin problema de comunicació tenim ?

– Garanteix la nostra ciutat una accessibilitat a la cultura?

– Tothom com diu el dret i la llei com a “arma de construcció integració i cohesió massiva” ?

– Com activar el volcà de les nostres potencialitats arribant a l’acció i no quedant-nos amb les idees ?

– Com podem treballar en la transversalitat?

– Com impulsar i divulgar la idea de cultura lliure com a protecció dels nostres creadors?

– Com blindar projectes ciutadans que l’administració anorrea per passar per davant els seus interessos personals en contra dels comuns en els canvis de càrrec o mandat ?

En resum:

– Com es fa la Sopa de Pedres ?

ANDREU ENRICH

– Amb tots els maldecaps que ja tinc a casa, perquè dimonis m’hauria d’importar el que li passa a Terrassa?

SERAFÍ GÁZQUEZ

– Quin són els passos que hem de fer per caminar endavant encara que el món sembla que vagi enrere?? Són els recursos econòmics i financers una excusa per no tenir idees, sumar aliances i fer-les realitat??

CARLES LÁZARO

– Les Escoles de Terrassa poden garantir la igualtat d’oportunitats dels seus nens i nenes independentment del seu origen i condició social?

– Si ho aconseguim garantirem la cohesió social i millorarem el present i el  futur de les noves generacions de terrassencs i terrassenques.

PEP MARTÍ

– Davant les desigualtats socials no deixarem de fer costat a qui en pateix les pitjors conseqüències però… com enfortir la consciència i musculatura col·lectiva per transformar-ne les causes i obrir-nos al canvi social de la nostra ciutat?

IVONNE ORTIZ DE ZÁRATE

– Som capaços de visualitzar la nostra ciutat des de fora, a vista d’ ocell i descriure almenys 10 actius turístics o actius potencials que té i que puguin interessar al món? Quan parlem de la nostra ciutat a gent de fora, que ens enorgulleix d’ella, i que diem de Terrassa ? És tan senzill com creure-s’ho i que tota una ciutat senti aquest orgull.

El més difícil ja ho tenim: Conjunt de la Seu d’Ègara com a futur patrimoni de la Humanitat, El Mercat, Centre Històric i les zones de vianants, El Festival de Jazz , l’Arquitectura Modernista, La Masia Freixa, La Casa Alegre, La gastronomia de proximitat , les instal·lacions Olímpiques, Esportistes Campions Olímpics, Ciutat Universitària , Castellers, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, la riquesa Cultural, el Parc Audiovisual, en l’esport (Hoquei , Golf , Natació , futbol , Korfball, etc … )

CRISTINA ROCA

– És la suma de les individualitats les qui fan una ciutat, una societat?  és la ciutat, la societat qui fa a l’individu? on sóc jo? on ets tu? on som nosaltres? drets i deures, teus? meus? o potser millor els nostres?

Aneu pensant les preguntes que poden ajudar a la ciutat a progressar. Properament, les activitats i trobades ens ajudaran a trobar possibles respostes i passar a l’acció.

ZAIDA RINCÓN

¿Cómo podría el ciudadano de a pié (con o sin estudios) participar en las planificaciones urbanísticas, arquitectónicas, de tráfico, de urbanismo y/o paisajísticas de la ciudad?

 

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn