Anem a respondre la primera de les preguntes sobre el Procés Àgora Terrassa, que es van recollir en l’acte de presentació del 25 de novembre, en el Mur.

proces_resultat_blanc
Moltes gràcies a qui hagi la hagi fet.  Heus doncs aquí una primera reflexió i intent de resposta:

En l’Àgora Terrassa que està a punt de començar la Comissió Dinamitzadora comparteix que segurament el procés i el camí és tant important o més que el resultat o la fi. Centrant-nos en avançar, estarem posant les bases d’una forma de “crear” ciutat diferent.  De tota manera, el que és més important és: no quedar-se aturat i mirar d’avançar.  Esdevé trascendent, evitar posar pals a les rodes i sumar, ja sigui en el mateix camí o aportant des d’un altre camí des del que es pugui convergir.

Les dinàmiques i realitats socials estan canviant molt ràpidament, estem vivint un canvi de paradigma, de la prioritat de “tenir”, passarem a donar més rellevància a “ser”. De la imperància de l’individualisme, cada vegada tindrà més força el col•lectivisme i el bé comú, més enllà del que abans defensàvem com a interessos públics i particulars.

Depenent de com es desenvolupin les activitats, el procés ha de generar formes de relació i valors, i –força a considerar- confiança entre les entitats, l’administració i els ciutadans. El procés pot crear i enfortir les xarxes de la ciutat.

Un dels aprenentatges que la Comissió Dinamitzadora va fer amb Ariadna Mateu va estar relacionat amb el fet que si ens centrem en voler un resultat molt perfecte, potser serà pitjor que si establim, anem entreveient les múltiples formes d’assolir un objectiu, es van buscant altres “maneres”, fem proves, anem aprenent i construint plegats.

I tu, què n’opines?

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn