L’any 1991 Terrassa té qualitat de ciutat i en la voluntat de ser activa, en comptes de reactiva, engega un Pla Estratègic de Ciutat perquè existia la preocupació per promoure i iniciar una reflexió col·lectiva que emmarqués el futur. És un moment que coincideix amb la celebració de les Olimpíades Barcelona 1992 i la ciutat tenia una mica menys de 200.000 habitants.

L’objectiu General del Pla aprovat era reforçar, accentuar i difondre el seu caràcter de ciutat integrada, equilibrada i creadora de riquesa; així com millorar el seu nivell de qualitat i mantenir la seva personalitat dins del sistema metropolità.

En aquella ocasió Prointesa (societat municipal mixta i privada) es va encarregar de la recollida de dades necessàries, una primera enquesta i estudis sobre experiències a diferents ciutats europees. Es va crear el Comité Executiu i una Oficina del Pla. Es podrien considerar promotors del Pla Estratègic: l’Ajuntament de Terrassa; la Cambra d’Estalvis de Terrassa; la Cambra de Comerç, CCOO, UGT, CECOT I UPC.

Es varen constituir 5 comissions de treball en les quals van arribar a col·laborar un total de més de 600 persones:

– Relacions territorials

– Remodelació urbana

– Qualitat de vida

– Indústria, activitat econòmica i formació

– Ciutat i Universitat

En el Consell General van participar fins a 105 entitats.

Foto de família que immortalitza el Consell General del Pla Estratègic Ciutat de Terrassa - 11 de desembre de 1992

Foto de família que immortalitza el Consell General del Pla Estratègic Ciutat de Terrassa – 11 de desembre de 1992

El 1993 es va aprovar el Pla després de 2 anys d’intensa activitat.

El 1998 es va fer una revisió i actualització del Pla. L’Avaluació es va subdividir les persones que havien participat del procés però intercanviant-se les temàtiques i comissions de manera que no hi haguessin contactes previs amb la temàtica en la que havien contribuit inicialment. En termes quantitatius es va dir que es va arribar a complir un 85%. Però més enllà de les sensacions i de xifres…

Què ha perdurat?

Pla Estratègic Ciutat de Terrassa

A grans trets, les vivències del procés tothom les recorda com molt positives. El model participatiu del Pla Estratègic Ciutat de Terrassa va ser després reproduït en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Els representants de les entitats que ja havien participat en primer lloc es van implicar també en el segon. Alhora les consideracions que s’havien fet en el Pla Estratègic van ser considerades en el POUM.

En el mateix sentit cal tenir en compte que la redacció del pla estratègic i la seva execució va ser, de fet, un acte d’introducció a una nova manera d’encarar les polítiques públiques, amb la concurrència i participació de les institucions de la Ciutat i que després en aplicació de l’essència del mateix mètode i derivats del PECT es va desenvolupar tota una sèrie de planificacions estratègiques sectorials com són: el Pla Director de Mobilitat, El TPEC Projecte Educatiu, el Pla d’Acció Ambiental,…

La creació de l’Observatori d’Estudis Socio-Econòmics i de Sostenibilitat de Terrassa (OESST) l’any 1994 és una conseqüència complementària del Pla Estratègic. Hi havia una forta preocupació per fer el seguiment quantitatiu i qualitatiu del debat generat pel procés.

El procés del Pla Estratègic és un referent però en les circumstàncies actuals semblen oportunes noves fórmules i dinàmiques de curta durada.

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn