innovacio_ciutadanaLa innovació en sentit ampli pot anar molt més enllà de l’àmbit estrictament econòmic. Quan escoltem parlar d’innovació molt sovint s’associa directament a l’àmbit de l’empresa i els processos productius: introducció en el mercat d’un nou bé o servei, amb el qual els consumidors no estan encara familiaritzats, introducció d’un nou mètode de producció o organització, creació d’una nova font de subministrament, …

És compartit que la innovació és un element clau pel progrés i competitivitat entesa en termes econòmics però hem de recordar i apostar per un tipus d’innovació també té a veure amb caràcter social i col·lectiu que pot ser clau per la millora local.

Efectivament, poc a poc la Innovació Ciutadana es va extenent. Està de moda, és l’esperança i poc a poc va irrompent i propagant-se la creença que innovar en l’àmbit de la comunitat i públic i generar impactes positius és possible. Les estructures rígides i jeràrquiques encara imperen però en el context actual també existeix la voluntat d’iniciar processos per reinventar-se i actualitzar les estratègies per part tant d’agents públics com privats.

Quins elements poden generar-la?

Les persones i ciutats són cambiants i és el vincle i interacció entre elles el que genera dinàmiques diverses difícils de preveure. Tot i així, la innovació sorgeix i es desenvolupa a partir d’unes tendències i elements bàsics:

–  Sorgeix de la hibridació /fusió entre vàries idees, projectes, productes o serveis existents per aportar més valor i avançar d’acord amb unes tendències de context i necessitats.

– Combina aportacions de visions individuals i col·lectives de millora. Requereix d’una base social creixent per donar-li suport. En un inici potser només serà una persona, després, dues, tres, quatre i hi podria haver un moment en el que múltiples nuclis en fan la propagació exponencial.

– La transmissió d’informació, la comunicació i la confiança entre persones i col·lectius són la base del canvi.

– Sense persones innovadores no hi ha innovació i aquestes sovint mostren passió. En molts casos la innovació es fomenta a través del pensament lateral o “pensar fora de la caixa”, concepte desenvolupat per Eduard de Bono, que mitjançant provocacions s’aconsegueix desviar l’esquema mental o patró habitual de pensament fent-lo més creatiu per trobar les altres solucions possibles fins abans inexplorades.

Qualsevol persona si fomenta la intuïció, el talent, la passió i perseverança podria assolir experiències, pràctiques, accions i productes innovadors i que poden marcar la diferència. Alhora l’innovador sol no pot prosperar si no és per persones que creuen en la seva innovació i l’adopten.

– També cal tenir en compte que les idees /projectes que podrien desenvolupar-se sobre la base teòrica generar riquesa i són enriquidores no sempre prosperen. Podria ser que un determinat idea o projecte s’avanci al seu temps. Pot succeeir que pel fet de ser transgressora en les seves formes, s’avanci en els plantejaments del seu temps i que les persones i comunitats les acabin adquirint i desenvolupant o no.  Si la innovació no és acollida gradualment per la societat no la podrem considerar com a tal.

– Poden ser fruit de l’atzar o generades per una proposta aleatòria entre les moltes que s’han proposat al llarg d’un període.

El procés de l’Àgora Terrassa té com a objectiu repensar el model de ciutat i fomentar les relacions i plantejaments que poden ser la base d’algunes de les innovacions ciutadanes del futur. En aquesta fita tots i totes som importants. No obstant, cal tenir en compte que les innovacions ciutadanes es succeeixen en un gran espai temporal per prosperar i estem tot just encara amb l’expectativa de poder-ho assolir.