Qui Com i Dimensions Arllibre

 

Avui ja fa 17 dies des de que es van posar en marxa els quatre arlliBREs exteriors i voldríem recordar el context que ha fet possible aquesta iniciativa i una història de la que tots i totes participem.

Aquest text és el que va elaborar Pep Martí, membre de la Comissió Dinamitzadora, i que va defensar el dia de la presentació pública dels arlliBREs.

Qui ha salvat aquests troncs de la foguera? O que servissin només per fusta? El naixement de l’ArlliBRE

L’espai i el procés Àgora Terrassa que va néixer ara fa dos anys i que el que pretén és que ciutadans que juguem tres rols diferents en aquest joc col•lectiu de fer ciutat. De tant en tant, seguint l’exemple dels arbres, ens aturem i ens donem permís per pensar junts i potser actuar junts de maneres diferents a les habituals…

De quins tres rols ciutadans estem parlant?
– Primer del rol del ciutadà de carrer, del ciutadà que organitzat com a societat civil o no que des de la nostra quotidianitat contribuïm a fer que la ciutat sigui allò que és…
– En segon lloc els ciutadans que com a treballadors públics assumeixen un rol complex, de treballar i desenvolupar la seva professió al servei de la ciutadania
– En tercer lloc dels ciutadans que decideixen assumir responsabilitats polítiques i convertir-se en els representants de tots, d’uns i altres, per governar aquest cos comú i complex com és la ciutat…

Tots tres tenim en comú que som ciutadans d’aquest mateix tauler de joc que és la ciutat però juguem rols diferents i massa sovint en les nostres relacions ens pesa més el rol, l’etiqueta, l’estereotip que no pas allò que tenim en comú… les preocupacions, les contradiccions, les necessitats, els desitjos, les pors, …

Des del procés Àgora Terrassa creiem i seguim creient que es bo trobar-nos i donar-nos permís de redescobrir-nos, repensar-nos, mirar-nos i relacionar-nos d’una manera diferent per que ens ajudi anar canviant i transformant les regles del joc que potser altres ciutadans van escriure però que a dia d’avui volem revisar i adaptar a la nostra realitat.

I de fet, gràcies a les trobades i diàlegs de l’ Àgora Terrassa… es van posar sobre la taula diverses necessitats, preocupacions, propostes… i una d’elles era com anar convertint l’espai públic en un espai més de trobada que de topada… de convertir-lo en un espai amable, col•laboratiu, inclusiu, comunitari, A través de la nostra pàgina de Facebook vam veure l’experiència dels arlliBREs de Berlín i ho van relacionar amb els arbres abatuts durant les ventades de setembre i amb totes aquestes preocupacions i inquietuds i llavors les connexions van anar sortint soles… Entre tots havíem creat les condicions per què aquella llavor d’una experiència alemanya que arriba via xarxes trobes un terreny abonat i una climatologia favorable per créixer a la nostra ciutat.

Va ser així com treballadors públics de l’àrea de manteniment urbà, gerència municipal, biblioteques i per altra banda, societat civil en aquest cas a través d’Amics de les Arts i Alei (Associació Local d’Entitats per la Inclusió) (que facilitarà la participació en el manteniment dels arlliBREs de persones en risc d’exclusió social on el factor relacional i de vinculació comunitària és molt fràgil i per tant és molt positiu que puguin participar barrejats amb la gent dels amics de les arts i les biblioteques i la ciutadania, en el manteniment i participació d’aquest projecte de comunitat…) … comencéssim a dibuixar i construir la proposta dels arlliBREs que avui presentem i que us convidem a que ens l’anem fent cada cop més nostre i més plural… i que vagi donant els fruits que entre tots siguem capaços de generar..

Com?
El com ha estat l’obsessió d’ Àgora Terrassa.
Com generar diàlegs sincers, i constructius?…
Com passar dels diàlegs i les propostes a les accions compartides?…
Com practicar l’empatia entre aquests ciutadans que juguem rols diferents?…
Com transformar les regles del joc que han quedat obsoletes i no ens agraden a tots o una part?…
Doncs malauradament us hem de dir que encara no hem trobat la fórmula màgica del com… hem apuntat algunes propostes que podeu veure al blog i les xarxes Àgora Terrassa… però al final, ens hem adonat que davant la manca d’experiència en fer-ho junts de veritat i la incertesa i acceleració dels moments que vivim, on tot està dominat per l’exigència de resultats ràpids i tangibles.

L’única formula d’avançar és perseverar en la voluntat de mantenir aquest espai de trobada i fer-ho centrats en alguns valors clau dels quals avui, seguint la lògica del número 3, en destaquem tres que també tenen molt a veure amb els arlliBREs…

Primer de tot el valor de la Descoberta, de la Curiositat… ser capaços de sorprendre’ns, de mirar-nos entre nosaltres de manera diferent… de no deixar-nos portar pels estereotips … i potser donar-nos la oportunitat de veure allò que no veiem a primera vista… de fet si parem atenció… en un lloc de pas on no hi passava res significatiu, tres troncs plens de finestretes desperten la curiositat dels vianants i ens provoquen preguntes… què és això? m’hi acosto ? obro les finestretes ? remeno els llibres ?m’hi implico ? porto llibres ? n’agafo?… doncs a l’Àgora passa el mateix… ens fem preguntes sobre la nostra realitat, ens intentem enfocar en allò que no mirem habitualment, sobre les diferents mirades i reaccions davant aquesta realitat i de tant en tant, quan ens posem d’acord en accions comuns, ens impliquem a convertir-les en part de la nostra quotidianitat… doncs per l’Àgora Terrassa i pels arlliBREs el més important no és fer grans actes i esdeveniments si no des la implicació individual anar construint i compartint hàbits col•lectius que ens ajudin a transformar la nostra quotidianitat i aquestes regles del nostre joc comú fer-les més coherents amb els valors que ens fan vibrar…

El segon valor és el de la Confiança… valor líquid, anorèxic, molt prim en una societat com la nostra on tot sembla dominat per la desconfiança, la necessitat de vigilar-ho, de controlar-ho tot, doncs no ens acabem de refiar els uns dels altres. No estem parlant d’una confiança cega però sí d’una confiança arrelada on compartint espais quotidians de diàleg, de cooperació, d’intercanvi de llibres, pensaments, propostes…i en una confiança també disposada a anar assumint riscos davant la frustració de potser allò que proposem no surt del tot bé… de fet som conscients què potser en els arlliBREs no tot seran flors i violes, alguna bretolada patiran i per tant ens posarà a prova i haurem de treballar una mirada equànime que no minimitzi allò negatiu però que tampoc s’ofusqui i s’oblidi d’observar i enfortir allò positiu per, amb perseverança transformar allò que no ens agrada o no ens permet seguir jugant i avançar…

El tercer Valor és la Generositat, els arbres són el millor exemple d’aquest valor. Tenen aquesta capacitat de transformar constantment l’energia de la terra, sense fer soroll, quotidianament, netegen l’aire que respirem, dónen ombra, fruits, relaxen la mirada, ens permeten jugar si ens hi enfilem. Ho fan així, tal qual, des de la seva naturalesa fonamental. Tant de bo els ciutadans connectem també amb aquesta funció i siguem capaços de compartint llibres, pensament, propostes i energia transformar contínuament l’aire que respirem i en el que ens movem i relacionem.

I el número 3, per què? Per què trobar-nos aquests tres grups de ciutadans, des de com a mínim aquests tres valors per anar enfortint també tres Dimensions per seguir avançant en la cerca d’aquesta fórmula màgica que no acabem de trobar.

Primer de tot per de manera assossegada i tranquil•la, que puguem ser més conscients de la nostra pròpia naturalesa, pluralitat, diversitat, contradiccions, qui som, què ens passa, què necessitem, què ens mou, què ens bloqueja. Que ens puguem comprendre millor sense encallar-nos en judicis que ens paralitzen, trenquen, desgasten o separen com a cos comú… i que puguem construir aquesta consciència col•lectiva des de la màxima i més plural participació…

En segon lloc perquè puguem prendre consciència de les nostres necessitats bàsiques i comuns i de la nostra gran diversitat d’intel•ligències i coneixements i experiències, bagatges… Per tal que puguem desplegar les múltiples capacitats que podem posar en solfa si ens ho proposem i adonar-nos que si ens relacionem de manera més col•laborativa som capaços de construir tot allò que ens proposem. fins i tot omplir de fulles plenes de lletres uns troncs que en lloc de branques tenen casetes o finestretes per deixar-hi els llibres que volem regalar a persones que no coneixen i a partir d’aquí qui sap…

Per finalment, i és definitiva el sentit de tot plegat, contribuir a fer comunitat, fer xarxa, fer teixit social, ciutadà on tothom trobem la manera d’aportar i rebre, de contribuir i sentir-nos reconeguts i part d’un joc. L’important és acompanyar-nos mútuament mantenint les regles d’aquest joc que ens funcionen, canviant les que no i acceptant humilment que demà els que ens venen al darrera, faran el mateix. Ara bé, tant de bo, si els anem obrint camí, ho puguin fer encara molt més junts i molt més col•laborativament del que ho hem fet nosaltres…

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn