cover-ic2013-millor2S’ha incorporat al website municipal l’edició 2013 de l’Informe de Conjuntura de Terrassa, que any rere any, des de 1998 fa un repàs a les principals informacions estadístiques que permeten prendre el pols a l’evolució de l’economia i la societat terrassenca, a través d’una lectura integrada sobre la seva població, la seva estructura econòmica i laboral, el consum d’aigua, energia i residus, la mobilitat i els transports, els aspectes territorials, d’urbanisme i habitatge, així com sobre l’ensenyament i la recerca.

El panorama descrit per l’Informe és enguany un xic més esperançador que el dibuixat en l’edició anterior, per tal com les xifres d’estructura econòmica semblen marcar un fons, a partir del qual s’albira una tímida recuperació pel que fa a la generació de treball, malgrat les xifres d’atur segueixen sent molt altes.

Les dades també mostren com el creixement de la població de la ciutat s’ha aturat i, fins i tot, ha començat a presentar una lleugera davallada, i, encara que sigui, en part, fruit d’una revisió padronal, es percep com la davallada en les magnituds que composen el saldo migratori que fins ara proporcionaven un signe positiu en el global de la població, ara no només frenen el creixement, sinó que per primer cop des de fa més de 20 anys mostrin un decreixement. Aquest decreixement també afecta la població potencialment activa i, per tant, al nombre d’aturats registrats i a la consideració final de la taxa de desocupació.

L’augment de l’atur durant el decurs de 2013 i l’estancament de moltes de les situacions laborals dels terrassencs ha fet que disminuís la proporció de persones perceptores de subsidis i prestacions de desocupació, fins arribar a final d’any a menys del 50%, i, per tant, fer-nos pensar que és al voltant d’aquella que se situa l’atur estructural, molt en especial el derivat pel desinflament de la bombolla de la construcció i de les activitats que se li poden associar en el camp de l’administració o gestió immobiliària, com en tot allò que té a veure amb el parament de la llar o amb les reparacions.

En el mateix sentit  s’ha comportat l’activitat constructora, presentant novament baixes en la sol·licitud de llicències d’obres i més encara en l’acabament, reduïdes a aproximadament la meitat del sol·licitat durant 2012. Així, per tant, lluny queda aquella activitat que registrava entre 2005 i 2007, que interessava a més de 10.000 sol·licituds anuals d’obra nova, havent quedat a l’actualitat a poc més de 500. Aquesta davallada ho ha estat en totes les activitats constructores, però molt especialment en el sector de l’habitatge. El boom immobiliari s’ha traduït en un parc de 2.049 pisos buits (xifrades per l’Ajuntament) sobre allò que ha estat construït de bell nou entre 2007 i 2013, conseqüentment, per albergar un hipotètic creixement de població superior als 5.000 nous habitants.

La davallada ha tornat a situar els llocs de treball de la construcció al voltant d’un 6% de l’estructura, un nivell força més normal per al sector [recordeu que a març de 2007, la construcció havia arribat a representar el 16,4%].

El reencaix sectorial ha suposat un augment de pes del sector serveis, que arriba a reunir més del 73,5% dels llocs de treball de les empreses terrassenques i gairebé un 74% dels autònoms, presentant a final d’any xifres positives pel que fa a la creació neta de treball [tot i coincidint amb la campanya de Nadal, el nombre d’assalariats en aquest sector supera els 33.000], mentre que la indústria, situant-se al voltant del 20,5% de l’estructura, en general es manté [9.205 assalariats].

L’Informe es tanca amb un monogràfic, elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), dedicat a fer un repàs a la planificació estratègica a Terrassa, des del PECT fins al desenvolupament de plans sectorials, per passar a enunciar l’assaig d’una nova etapa en la millora metodològica focalitzada principalment en els processos de participació l’Àgora Terrassa, i que engalzaria amb la necessitat d’innovació social on cal incloure a tothom i on es pretén recuperar el discurs i l’assumpció d’una ètica ciutadana que reporti l’assumpció de corresponsabilitats no només en la definició de necessitats i en la proposta d’accions operatives, sinó també en la seva implementació, seguiment i avaluació; en la integració, per tant, dels ciutadans en els processos de fer política.

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn