Parlem del Davos de la consciència a Reykjavík amb Joan Cos Codina

2014_07_15__AT_JoanCos 002

Aquest Fòrum mundial de la consciència és una iniciativa privada i no alineada que es celebra de forma anual i que pretén descobrir “maneres” i crear diàlegs oberts fora dels camins del sistema preestablert que incorporin totes les visions i sensibilitats possibles. “Això no vol dir fora del sistema però sí fora de la lògica del sistema”, va matisar en Joan Cos.

Segons en Joan, la crisi ens ha ajudat a adonar-nos que hem perdut el nord. “Ho tenim tot però no som feliços” i al mateix temps, no estem bé però ens costa renunciar al que tenim. Ens veiem obligats, doncs, a “reorientar la brúixola”. No només les empreses o les institucions sinó també les persones i la seva forma de viure.

Per això és imprescindible que comencem creant un vocabulari propi. Perquè les paraules i el llenguatge són el primer pas per construir noves realitats.
Aquests canvis que reclamem ja es comencen a notar en el nivell més personal. No és difícil escoltar a la gent demanar que volen viure una vida plena i amb sentit. El que ens falta ara es acabar de “sortir de l’armari” i traslladar això a la feina. “En el món de la organització i l’empresa, per exemple, ja es pot començar a parlar de valors” assegura en Joan.
Aquest canvi de paradigma, però, no és fàcil. És un canvi lent i que passa per la conscienciació personal. Així doncs, la fórmula comença pel canvi individual i acaba esdevenint en un canvi general. Un exemple d’aquest canvi que ha de començar en nosaltres mateixos és, segons el Joan, la modificació de certs hàbits nocius com la queixa. Per exemple, si intentem no queixar-nos durant 21 dies és molt probable que modifiquem l’hàbit. Passem, doncs, d’energia negativa a positiva. Perquè tot és energia però no tot té la mateixa energia.

2014_07_15__AT_JoanCos 012

L’altre concepte que la gent també adapta força bé és el del ‘creixement personal’. En Joan, però, prefereix anomenar-lo ‘humanisme’. Aquest passa per posar la persona al cenre. En el cas de les empreses, per exemple, ens hem d’adonar que les persones no som un mitjà per aconseguir diners sinó al contrari. Les persones som l’objectiu i els diners el mitjà per aconseguir-ho. Això no vol dir renunciar a guanyar diners sinó canviar el focus d’atenció cap a les persones perquè això també ens farà guanyar més diners. Tot això pot semblar molt nou però tot plegat es basa en la vella idea marxista de que el diner pel diner no val res sinó que ha de tenir una funció social.
Com ja hem vist, el canvi no arribarà dels caps de les empreses sinó dels propis treballadors. Perquè son sovint el propis treballadors els que posen més resistències a que això sigui possible. En Joan creu que és el treballador, doncs, que ha de sortir de l’armari i el cap ha de reconèixer i reclamar tot el que el treballador pot donar. No només des de la dimensió laboral sinó de totes les que el pugui oferir.

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn