El passat 27 de maig es van presentar els primers resultats de l’enquesta sobre valors ciutadans endegada per l’Institut Santa Eulàlia, i que s’emmarca en el procés Àgora Terrassa. La presentació es va fer davant dels alumnes i professors que hi han pres part. En l’acte, introduït per Ferran Fontané, director del centre, i pel professor coordinador de l’exercici, Josep Margenat, hi intevingueren, a més, Pere Montaña, gerent municipal, i Marc Armengol i Xavier Muñoz, tècnics de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa. Pere Montaña, en qualitat d’staff de suport a la Comissió Dinamitzadora del procés, agraí la feliç iniciativa i dedicació de la comunitat educativa del Santa Eulàlia a un exercici que serà tant útil als propis alumnes i professors com a la ciutat, i que ha permès extraure una mesura ben representativa de l’opinió dels terrassencs sobre els aspectes consultats.

Alumnes de l'Institut Santa Eulalia enquestant a una ciutadana

Alumnes de l’Institut Santa Eulalia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

L’enquesta, de 20 preguntes, ha estat contestada per 2.957 persones, de les quals 2.509 són residents de 16 o més anys. La mostra final aconseguida ha superat en escreix l’objectiu pretès inicialment, que era de comptar amb l’opinió d’unes 1.900 persones residents; així doncs, es tracta d’una mostra amb un error mostral inferior al 2%, i per tant de molt alta representativitat. La representativitat també s’assoleix pel que fa a gènere i edats, amb un error també força per dessota del previst.

Per aconseguir aquesta quantitat de respostes, s’ha comptat amb la participació activa d’uns 250 alumnes i un equip de professors de l’Institut, que han considerat aquest treball de camp com una activitat educativa pròpia dels actes de celebració del 25è aniversari del centre.

ipp

Presentació dels resultats a la sala de professors de l’Institut (27 de maig de 2014)

L’opinió pública terrassenca expressa una alta desil·lusió pel que fa a la democràcia i a les institucions. La nota mitjana de satisfacció atorgada al funcionament democràtic és d’un 4,07 (gairebé un punt menys de nota de la que altres informes atribueixen a l’opinió dels ciutadans espanyols vers l’Estat). Els terrassencs també valoren amb una nota inferior a 5 a les administracions territorials, de les quals l’actuació de l’Estat seria la pitjor valorada (2,08) i la de l’Ajuntament la millor (4,46). És destacable que un 43% dels enquestats puntuen amb un 0 a l’Estat, per només un 12% respecte de l’Ajuntament.

La pitjor de les qualificacions, però, se l’enduu el nivell de confiança en els polítics, que es valorada globalment amb una mitjana de 1,56 punts sobre 10, quan a nivell de l’Estat es quantifica en un 2,72. És també destacable que prop d’un 56,5% dels entrevistats (és a dir, la mediana estadística) els atorgui un 0.

El terrassencs valoren amb un 6,34 el seu nivell d’identificació amb la ciutat. Els nats a Terrassa manifesten una opinió millor (6,53) davant dels no nats (6,20). Pel que fa a la seva repercussió en els diferents districtes, els resultats donen una millor percepció als barris perifèrics que al centre. Molt en especial, la zona nord-oest és la que s’identifica més amb Terrassa, per contra dels districtes del centre i e especial de Ca n’Anglada, on la nota no arriba al 6.

paint

El millor element d’identificació de la ciutat és el Parc de Vallparadís, amb el qual s’identifica el 16% dels terrassencs, i en segon i tercer lloc respectivament, i ja a certa distància, ho són el Parc de Sant Jordi-Masia Freixa (9,7%) i la Plaça de la Dona (9,1%). Altres elements físics com la Rambla o la Seu d’Ègara se situen al voltant del 4%. Pel que fa a conceptes menys físics, hauríem de passar a una notorietat inferior al 3%, com és el 2,6 que identifica Terrassa amb el “passat industrial”. També és notori apuntar que un 5,6% de les persones enquestades no creu que hi hagi cap element significatiu a identificar amb Terrassa

Dibujojiiiiiii

També es posa de manifest que més del 57% de la ciutadania no pertany o col.labora amb cap entitat ni moviment associatiu, proporció 2 punts inferior a allò que altres enquestes xifren per al comportament del català mig; per tant Terrassa registra un esperit associatiu major a la mitjana catalana, però sense representar una extrema diferència.

Preguntats pel seu nivell de satisfacció amb la ciutat, els terrassencs el situen en una nota mitja de 6,4, malgrat la resposta més freqüent és de 7. Hi ha lleugeres variacions en funció de si els entrevistats són nascuts a Terrassa o a fora, xifrant-se un xic més alta la satisfacció entre els nouvinguts.

Pel que fa a aspectes a millorar, un 16,3% dels enquestats destaca la neteja de l’espai públic; un 14,4% es debaten aspectes relacionats amb la mobilitat  i, dins d’aquests un 30% té a veure amb el transport públic (oferta, horaris), un 25,7% amb l’aparcament (disponibilitat i gratuïtat) i un 19,2% amb la congestió del tràfic diari. El tercer aspecte, que destaca 12,6% de les respostes, és el relacionat amb la pal·liació dels efectes de la crisi i, dins d’aquests, un 68% destacaven els temes de feina i atur i un 24,3% creuen que s’ha de millorar en ajudes a determinats col.lectius carenciats. Un quart aspecte és un genèric sobre la millora en l’espai públic i en el paisatge urbà que reuneix la preocupació d’un 9,7% dels ciutadans. D’altra banda, un 5,8% dels enquestats afirma que no cal millorar res, malgrat altres, en una proporció de 9,2% pensen que ha d’haver una millora generalitzada.

Contrasten les consideracions vers la satisfacció amb la puntuació mitjana que els terrassencs atorguen al seu nivell de felicitat: una nota de 7,52, i que estaria lleugerament per damunt de la que altres enquestes obtenen per a Catalunya (7,33), i per dessota de les que s’obté per a Espanya (7,6), per tant força en la mateixa línia. I si prenem com a referència la darrera l’enquesta social europea (European Social Survey), la felicitat dels terrassencs se situaria en la forquilla superior entre els països europeus, entre la felicitat mitja dels espanyols i dels anglesos. També és especialment destacable que la nota més freqüent (la dada per més d’un 23% del total dels enquestats) hagi estat la màxima (10).

Dibujoasazazaza

 

Podeu consultar amb més deteniment aquests primers resultats al document que trobareu al web.

Llegir nota de premsa.

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn