L’Acte inicial d’un procés participatiu es pot organitzar de moltes maneres. La majoria de les vegades s’escull un ponent que fa una presentació i després s’inicia un torn de preguntes entre el públic per al final explicar quin serà el calendari.

Per l’autenticitat del procés i voluntat de la Comissió Dinamitzadora es va creure important fer-ho en un format i de manera diferent a la clàssica. Només així, des del “com”, s’aconseguiria captar l’atenció, entendre els plantejaments Àgora Terrassa i atraure una participació més fresca.

Quines preguntes es va fer la Comissió Dinamitzadora alhora d’organitzar l’acte del 25 de novembre?

  • Com es pot fomentar la participació de gent més diversa a la que normalment assisteix a aquest tipus d’actes?

A través d’aquesta pregunta i moltes d’altres es va anar optant per comunicar la cita per canals informals. El “boca a boca” de la Comissió Dinamitzadora va ser clau per diversificar la gent que normalment assisteix a actes i per tant poder captar opinions diferents. Alhora hi va haver molta gent que es va poder inscriure lliurement perquè va rebre la informació per un conegut, la va llegir a la premsa o bé en aquest bloc. En últim terme, la capacitat de la sala va ser insuficient i algunes persones es van quedar fora. També es va voler reforçar la invitació a col·lectius de joves, tot i que finalment no s’hi van veure del tot representats. Es van superar les expectatives i en aquesti sentit la confirmació d’assistència era cabdal per no superar l’aforament.

  • Com crear una atmosfera distesa i parlar tots i totes des d’un mateix nivell com a ciutadans i ciutadanes de la ciutat?

Per exemple, en la disposició de la sala no hi havia cadires reservades i  assignades i tenia el format “d’envelat” com si d’una plaça es tractés. Les imatges gravades i projectades en una pantalla gran donaven també visibilitat i ambient a les aportacions.

  • Com representar el que succeix a la ciutat de forma breu, rigorosa però alhora que impacti i inciti a la reflexió?

Es van triar 14 blocs de xifres  en temes com:  l’atur, el terrassenquisme, el sòl industrial,  l’habitatge, exclusió social / cohesió, educació i fer pensar sobre les mateixes en diferents sentits en forma d’interrogants. Les reflexions poden generar-se en múltiples sentits, no hi ha una sola lectura de la realitat

  • Com sorprendre en la forma d’entendre i assumir els reptes de ciutat?

Es va apostar per compartir reflexions polítiques i ciutadanes a través del teatre, de forma artística i impactant. El text de Rubén Intente “és quan dubto que hi veig clar” va copsar el que la Comissió Dinamitzadora volia.

És a partir d’aquest moment que es va invitar al públic i a la ciutat a formular-se preguntes, el primer pas per trobar el camí del “com” afrontar els reptes de ciutat.

Vols continuar descobrint les preguntes de la Comissió Dinamitzadora per organitzar l’Acte del 25 de novembre??

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn