Els dies 22, 23 i 24 de gener, previs a l’acte del 1r any de l’Àgora Terrassa, hi va haver a la ciutat
un seguit d’actes organitzats per una banda per Communia de l’Ateneu Candela i de l’altra pel
grup de l’Economia del Bé Comú. Així doncs, la ciutat i la seva ciutadania s’encamina cada cop
més cap a una estratègia de ciutat que vol sumar en experiències de comuns i de bé comú.
Terrassa rebia a Diego de Isabel, responsable d’Estratègia Internacional de l’Economia del Bé
Comú, que realitzava un taller primer en un format obert i l’endemà, de forma més reduïda i
participativa. L’Àgora Terrassa hi col·laborava en la mesura que s’apunta com un projecte de ciutat en la
mesura que està recolzat per participants en diferents diàlegs del procés.

Cartell Bé Comú Terrassa

En el model de l’Economia del Bé Comú es vol superar la dicotomia entre el capitalisme i el
comunisme, posant en el centre la dignitat apareix com el més gran dels valors, per maximitzar
el benestar de la nostra societat. Alhora la confiança esdevé més important que l’eficàcia.
Més enllà d’aquest fet, el model i proposta de valors humans i principis de l’economia del bé
comú sembla que són i poden ser àmpliament acceptats sigui quin sigui el rol que es tingui i/o
la ideologia política. D’aquesta manera vol ser una alternativa millorada al model polític
econòmic i social que vivim. És per això que en aquest taller hi van participar representants de
partits d’esquerres (i noves formacions) però també hi van assistir formacions més
posicionades cap a la dreta de la ciutat.
L’objectiu de la sessió compartida era conèixer, descriure i per tant algun dia poder avançar
en els passos que poden fer de Terrassa un municipi del Bé Comú.

Quins són els passos o llavors que poden fer de Terrassa Economia del Bé Comú?

1. Formar una assemblea democràtica per promoure el bé comú, on hi ha d’haver
tothom. Però compte, si aquesta no és representativa de la ciutat i no reflecteix com
és la ciutat de manera inclusiva serà un error de tots i totes . D’aquest òrgan se n’han
de descriure les seves funcions, mecanismes per fer propostes de millora i presa de
decisions.
2. Definir i fer el desenvolupament participatiu de l’ ”índex del bé comú municipal”. A
més a més de calcular el PIB també podem tenir altres indicadors que il·lustrin millor
els objectius i expectatives de felicitat a la ciutat entre tots i totes. Per elaborar-lo tant
s’han de tenir en compte els indicadors quantitatius com qualitatius.
3. Donar suport a les empreses que realitzin un balanç del bé comú
4. Fer en l’àmbit administratiu i un balanç del bé comú municipal
5. Unir-se a una regió del bé comú.

DiapositivasDiegoIsabel

Veure Diapositives de Diego Isabel La Moneda

Per si no ho sabíeu, Christian Felber, i els seus seguidors, aposten per una Metodologia del
l’Economia del Bé Comú que es dota de dos instruments clau: el balanç i la matriu del bé comú
per passar del materialisme a la qualitat de les relacions ciutadanes i de comunitat. La Matriu del Bé Comú és un quadre de doble eix que situa com a valors: la dignitat humana, la
solidaritat, la sostenibilitat (que no només és ecològica), la justícia social i la participació
democràtica i transparència. En funció d’aquests, situa uns actors (proveïdors; finançadors;
empleats/ propietaris; clients /productes i serveis; àmbit social i criteris negatius ) i d’aquí en
descriu unes temàtiques, matèries i indicadors a tenir en compte.

matriu_ebc_ayuntamientos

IMPORTANT: cal tenir en compte que si la ciutat vol sintonitzar en l’economia del bé comú,
caldrà que poc a poc, més i més persones, creguin i actuïn com a lobby del bé comú, més enllà
dels de les formacions polítiques partidistes. En aquest sentit, no es tracta tant, d’una
segregació, sinó de fer confluir diferents models i opcions que apostin pel bé comú, fer-les sumar
per assolir fites. En aquesta cooperació, igual que en l’Àgora i qualsevol consens i dinàmica
sistèmica, són claus: organitzacions, govern local i persones.
Veieu bloc del grup d’Economia del Bé Comú a Terrassa que promouen l’adhesió de Terrassa
perquè esdevingui un municipi de l’Economia del Bé Comú.

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn