BancaEtica diners publics

 

El perquè d’aquest Diàleg sobre Banca i Diners Públics

En temps d’ordenances i aprovació de pressupostos municipals, la Comissió Dinamitzadora de l’Àgora Terrassa i el grup del Bé Comú de la ciutat van organitzar ahir, 4 de novembre a la Biblioteca Central de Terrassa, una sessió d’informació i diàleg sobre “Com funciona el sistema financer i com afecta a les finances municipals” per fer aflorar reptes i oportunitats en els criteris de gestió.

Com es fan els diners? Com funciona el sistema financer?

L’objectiu principal de l’activitat va ser  conèixer com funciona el sistema financer vigent i contrastar-lo amb possibles renovacions més o menys rupturistes de la mà dels experts con Antoni Garrido Torres, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, autor de diversos anàlisis sobre la banca, i Susana Martin Belmonte, també economista i autora del llibre “Nada está perdido”.

En primer lloc, el catedràtic va destacar a la seva intervenció que el financer és un sector especial i asimètric, atès que, fins ara, l’Estat assegura els dipòsits. Quan un banc ha fet fallida o ha estat a les portes de fer fallida, ha estat intervingut per l’Estat, és a dir, que els deutes han estat coberts per les reserves públiques (o l’Estat ha demanat crèdits a altres bancs per cobrir-los). O, el què és el mateix, que és la ciutadania la que ha acabat tapant els forats de la mala gestió privada. I això, per sistema, només succeeix en aquest sector.

Segons Garrido, el que ha succeït és que “hem escollit” un regulador de la banca, que són autoritats estatals –o ara europees- per vigilar l’actuació bancària, i això ha fet que el sector s’hagi percebut com “assegurat”, quan en realitat no és tant per si mateix. En comptes de vigilar nosaltres l’actuació del banc que escollíssim, l’Estat ens assegura la solvència, entre d’altres coses perquè el ciutadà de peu no té –o no pot entendre- tota la informació necessària per fer l’elecció de posar o treure els diners d’una o altra entitat bancària. Per tant, l’elecció sempre depenia de la reputació de l’entitat, és a dir de la confiança que aquella et podria transmetre i que per a la immensa majoria de ciutadans constitueix una percepció no basada en aspectes comptables o de solvencia econòmica. Ara, amb la crisi (que ha estat fonamentalment una crisi financera) i amb la tutela de les grans entitats financeres per part del Banc Central Europeu, el topall assegurat dels dipòsits dels ciutadans per banc és de 100.000€.

garrido

El catedràtic va oferir dades sobre aspectes macroeconòmics com ara la concentració del capital bancari o els recursos públics compromesos en els rescats als bancs a Espanya (que se xifren al voltant de 169.000 milions €, com mostra el quadre següent). D’aquestes dades es desprèn una situació insostenible de l’actual sistema financer i la necessitat d’introduir canvis, especialment en la vigilància de les inversions de les entitats financeres, que no només s’han de centrar en el sector immobiliari, ni tampoc basar-se en operacions purament especulatives, com ha succeït en els darrers temps.

Sobre aquesta mateixa situació Susana Martin Belmonte també va afirmar que la transferència de recursos des de l’Estat cap als bancs és enorme i alerta que la tendència és incrementalista ja que “quan més diners hi ha més interessos es requereixen, mai tindrem suficients diners, sempre en necessitarem més”, va dir l’economista, qui va afegir que avui el sistema no es basa en una economia real sinó especulativa, a través d’intermediaris. En aquest sentit, va presentar un estudi en el que es visualitzen com els interessos rebuts per la població més rica són molt superiors als pagats, mentre que la població amb menys recursos en paga més. Martin Belmonte va defensar una altra forma de gestionar el crèdit, que no seria un model bancari concentrat sinó atomitzat, no subvencionat, regulat i on els diners provinguin de la solvència dels clients de la banca i no de la pròpia banca.

susanamartinbelmonte

Banca Ètica i Ajuntament

A través de les perspectives d’aquests experts i les de l’Ajuntament, aportades pel director de l’Àrea d’Hisenda i Serveis Generals, Antoni Fernández, es van poder apuntar els frens pel que fa a normativa i volums de crèdit que gestiona el municipi per poder funcionar amb Banca Ètica. Aquesta era una demanda que s’havia fet des de l’Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa i que va donar peu al grup de Bé Comú de Terrassa i la Comissió Dinamitzadora de l’Àgora Terrassa a l’organització d’aquest acte informatiu i alhora participatiu.

La sessió va aplegar prop d’una vuitantena de persones participants entre les quals hi havia representants d’entitats de banca ètica com Fiare, Triodos i Coop57 i de l’associació d’usuaris de banca Adicae. Els representants de banca convencional als que es va convidar van declinar la seva participació. També hi van participar representants de diferents forces polítiques de la ciutat, que es van mostrar oberts a implicar-se en trobar les respostes als dilemes plantejats en la cerca del bé comú.

L’Àgora Terrassa en aquesta ocasió ha ofert un espai de trobada on reflexionar, revisar i consolidar per poder construir respostes més raonades i consensuades respecte a temes concrets i dilemes plantejats per la pròpia ciutadania a la cerca del bé comú, mitjançant el diàleg.

 

Documentació Relacionada

Veure Diapositives Sr. Garrido

Veure Diapositives Sra. Martin Belmonte

Veure Diapositives Ajuntament de Terrassa

Proposta de Resolució aprovada pel Ple sobre Banca Ètica

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn