Aconseguir visions comunes no és especialment fàcil i pot ser molt complex. Però el què en qualsevol cas és cert és que si no ho tractem en comunitat, conjuntament, mai serà una visió comuna o mai podrem construir projectes comuns.

visiocomuna

L’entorn urbà es caracteritza per, la interacció i moviment entre persones amb multiplicitat de desitjos i d’interessos en un mateix espai i temps. En aquest sentit, el funcionament és interrelacional, complex i continu. Per aquestes raons, treballar per objectius comuns és un procés de canvi social lent i que requereix una participació que tendeixi a positivitzar aquesta realitat urbana.

El debat i el desenvolupament d’activitats i projectes d’interès impulsats des de la ciutadania i les entitats amb objectius com l’ètica, cohesió, la governança i la qualitat de vida (que han sorgit de les aportacions de la gent) segons les seves prioritats i interessos concrets ha de permetre crear l’atmosfera de ciutat adequada per millorar la convivència urbana i el seu entorn.

Les visions comunes tenen a veure no només amb objectius necessaris, sinó amb un crescendo d’estratègies per a definir-los i aconseguir-los, i, sobretot en compartir percepcions i perspectives, i anar construint un corpus per als valors de la comunitat, singulars si és vol, que fins i tot diferenciïn, encara que subtilment, la nostra societat local d’una altra, tot generant un estil propi d’encarar les qüestions.

En un món en el que sembla que imperar la banalitat, la diferenciació és estratègica. Cal crear nous models, nous instruments per crear ciutat.

Compartiu
  • Twitter
  • Facebook
  • Google Reader
  • email
  • Delicious
  • LinkedIn